No hem celebrat, doncs, Marc. Però sí que celebrarem (ja hem començat) Francesc de Borja, un esdeveniment farcit d’actes (molts d’ells poc genuïns, però) i que, com no podia ser d’altra manera, tindrà una vessant cultural. Però ha estat concebut, sobretot, per promocionar la ciutat, com un trampolí des del qual projectar-nos al món, lligant Gandia a una de les nissagues més poderoses de la història i reconeguda mundialment. Tot un encert, si fora de veres. Perquè tret d’unes quantes activitats (que no s’han sabut vendre com cal) em tem que tot quedarà en un pur consum intern. I no és cap crítica sinó el desig d’una major ambició. Perquè, per fi, després de molts anys d’intentar buscar un producte i de la insistència d’alguns per convéncer uns altres que el teníem davant dels nassos, s’intenta lligar la nostra ciutat amb el seu gloriós passat, del qual forma part Francesc de Borja. I Marc, Martorell o Roís de Corella. Per això, l’Any Borja ha de ser també el dels clàssics. I de la mateixa manera que haurà de servir per mamprendre la rehabilitació dels nostres edificis històrics ho hauria de ser per encetar un nou període en el qual ens sentírem realment orgullosos del que hem estat i del que som. Des d’ací, per tant, també la meua felicitació a les encara incipients idees “Gandia, ciutat dels clàssics” o “Gandia, ciutat literària”, a les que desitgem un llarg recorregut.
A la celebració del 500 aniversari del naixement de Francesc de Borja s’ha afegit la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana. Esta ha decidit, a més, que enguany se celebre Joanot Martorell i Tirant lo Blanc. Celebrarem el 500 aniversari de la primera edició en castellà, tot i que fou en 1511, i el 600 aniversari del naixement de Martorell, tot i que no se sap amb exactitud la data. Però, què voleu que us diga? Millor estes celebracions que no unes altres. I esperem que no siga una moda concebuda només per a la publicitat (encara que alguna cosa queda sempre) sinó el convenciment que eixe és el camí adequat: honorar el nostre passat, mostrar-lo al món... i aprofitar-lo econòmicament.
Comentaris (2)
18 de gener del 2010, a les 20:13
Esta be, però si rehabilitar els edificis històrics suposa fer el mateix que amb l'alqueria de romaquera millor que ho deixen estar no siga que acaben enderrocant el palau.
Jesús Moratal
20 de gener del 2010, a les 18:22
Enderrocar-lo no sé, però si pogueren vendre'l s'ho pensarien
Publica un comentari a l'entrada