Han passat les eleccions i el Bloc - Compromís hem obtingut uns molt bons resultats. Em cal, per tant, agrair el suport d'eixos 3.500 ciutadans i ciutadanes que han confiat en nosaltres, així com el treball de col•laboradors, simpatitzants i (permeteu-me que personalitze, encara que no ho faça mai) dels membres de la meua candidatura i del meu equip de campanya, comandat per Facund Puig. A tots, gràcies sinceres. No és fàcil comptar amb 1.000 nous votants en una gran ciutat com Gandia i amb una asfixiant bipolarització que amenaça amb una societat en blanc i negre. És cert que ens hagués agradat arribar al tercer escó i convertir Lorena Milvaques en regidora de l'ajuntament. Però també ho és que passar del 7,3 al 9,1% ha de considerar-se un èxit, que podria ser major sense una llei que afavorira sempre els partits majoritaris. En esta ocasió, cada regidor li ha costat al PP 1.291 vots i al PSOE 1.317, mentre que els nostres ens ha costat 1.724 vots cadascun. Ara, esperem no defraudar la confiança que s'ha dipositat en nosaltres, sobretot per part dels votants joves, on hem tingut un suport més gran, i treballarem, el Bloc i la coalició electoral Compromís, per continuar eixamplant l'esperança. També la dels que no ens han votat o la dels ciutadans "indignats", un moviment al qui desitgem de tot cor molt d'èxit i amb el que col•laborarem des de l'humilitat i el respecte.

Però a Gandia, a banda de l'augment del Bloc - Compromís, ha passat alguna cosa més: desgraciadament, per primera vegada en la història a la ciutat, hi ha una majoria absoluta i, encara més desgraciadament, del PP. Tots tindrem temps per analitzar què i per què ha passat això (i suposem que escoltarem múltiples anàlisis i explicacions). Però el ben cert és que el veredicte de la ciutadania és inapel•lable i que Bloc i PSOE estarem a l'oposició, on, esperem, puguem tendir ponts de diàleg. Perquè eixa potser siga una de les errades del PSOE: la seua prepotència. Lògicament, alguna influència deu haver tingut també la situació general. Però, quan els dos partits al govern municipal han perdut suport, alguna cosa deuen haver fet malament. En el cas de Plataforma li costa la desaparició de l'escena política. Podríem reproduir els mateixos comentaris que, des dels seus ideòlegs, ens van dedicar després de les eleccions del 2003: que si els ciutadans posen a cadascú al seu lloc, que teníem el que ens mereixíem, que ja era hora que perdérem la capacitat de decisió, que ells no cometrien les mateixes errades que nosaltres... En fi: suposem que deuen haver aprés que les coses no són tan senzilles i que l'absoluta submissió a Orengo els ha aparellat un càstig més que contundent potser definitiu.

Perquè sembla evident que les ideologies i la coherència sí que importen, i suposem que també el PSOE s'ha donat compte tard. Però, a més, suposem també que estaran penedits de la bruta campanya orquestrada per ells i alentida des de determinats mitjans de comunicació (i comentaristes partidistes, que, per cert, també han perdut en companyia del PSOE) contra nosaltres, amb la insistència en arrossegar part del nostre electorat en comptes de combatre el PP o la difusió de la mentida de l'existència d'un pacte del Bloc amb el PP que no ha existit mai. Potser eixa acarnissada obsessió del PSOE contra nosaltres, que només hem estat culpables d'estar a l'oposició per decisió seua en preferir un pacte amb la Plataforma, ens haja impedit aconseguir eixe tercer regidor, que hauria evitat la majoria absoluta del PP, del que hem estat només a 450 vots.

Vull dir, amb claredat, que, des d'ara mateix, exigim al PP que no use la seua majoria absoluta de la mateixa manera que ha usat Orengo la seua en esta legislatura. Parlem, per exemple, de la participació democràtica de l'oposició i de la ciutadania en tots els assumptes, així com l'ús dels controls dels mitjans de comunicació. Li ho exigim i, amb la mateixa contundència que ho hem denunciat fins ara, continuarem fent-ho.

I permeteu-me també que salude els resultats de la comarca amb l'augment de regidories; la revalidació de les alcaldies de Guardamar, Palmera i Xeresa (molt bé Pep, Àlvar, Tomàs) i les més que probables de Potries i Almoines (enhorabona Joanfer i Camil); el possible govern d'esquerres a Tavernes, amb Jordi Juan al front, i, per què no?, d'Oliva, com a reconeixement a l'espectacular ascens de David; l'alcaldia de Gent d'Ador, per fi!; l'entrada històrica a Rótova (ànim, Jordi) i Piles (amb Salva Tur) ; i, en fi, tots aquells altres pobles on hem aconseguit representació. Sense l'esforç i el compromís d'altres on no ens ha anat tan bé. I disculpeu les personalitzacions, que són sempre injustes perquè al darrere dels caps de llista hi ha sempre un col•lectiu entregat.

L'èxit electoral del Bloc - Compromís s'ha escampat pertot arreu: Alcoi, Ontinyent, Sagunt, Castelló... Però es podria exemplificar a la ciutat de València, la capital del País, on, de la mà de Joan Ribó, entrem per primera vegada en la història. I amb 3 regidors!

Però, sens dubte, la fita històrica, la que pot suposar l'inici d'una nova etapa per al valencianisme polític progressista és el grup parlamentari propi a les Corts Valencianes, amb 6 diputats, superant Esquerra Unida i les enquestes, algunes de les quals només ens atorgaven un 2% de vots. Enhorabona a Enric, Mònica, Joan, Fran, Mireia i Josep Maria, amb els qui podeu comptar tots, encara que, dissortadament, per la històrica davallada del PSOE, els magnífics resultats de Compromís no són suficients per fer fora Francisco Camps. Però ens haurà d'escoltar quatre anys més, en els quals prepararem la victòria del 2015. O potser d'abans?