El nou model de finançament autonòmic té coses bones. Hi ha una major participació de les autonomies en els tributs de l’estat i esta es calcularà en base a uns paràmetres diferents i, en principi, raonables. Però, ai!, roda i volta, els valencians a la cua. Es calcula que el País Valencià rebrà entre 1.300 i 1.500 milions més. I amb eixa quantitat ni es resol el deute històric (necessitaríem eixos diners només pel que fa al deute sanitari i igualar-nos a la mitjana estatal) ni resoldre’m els problemes del País Valencià causats, sobretot, per una balança fiscal negativa i les polítiques de campanar del PP.El nou sistema continua col·locant-nos en situació de desavantatge amb altres comunitats autònomes: el País Valencià serà la comunitat autònoma que rebrà menys diners per habitant (2.657 €) de tot l’estat espanyol (la mitjana estatal és de 3.070 €). Com? Així és. Tot i que continuem sent un dels territoris que més aporta, en referència al PIB i al total d’ingressos per tributs, i un dels que presenta un major dèficit en la seua balança fiscal: es calcula aproximadament en un 2,5% anual del PIB del País Valencià. És a dir, continuem pagant més del que rebem i, a més, per baix de la mitjana estatal, la qual cosa afecta a les nostres possibilitats de desenvolupament econòmic i social, sobretot després de molts anys de discriminació dels governs centrals (del PP i del PSOE) i de patir unes polítiques de balafiament i de destrucció del territori dels successius governs del PP de Zaplana i Camps. I això, en un context econòmic particular: balança fiscal negativa tot i que els ingressos per càpita del País Valencià són també inferiors a la mitjana estatal. Per exemple, segons l’Institut Nacional d’Estadística, si la mitjana de l’estat espanyol és 100, el PIB per càpita del País Valencià en l’any 2008 fou 89,4 (des de l’any 2000 -amb 96,5- hem perdut 7 punts).
Com és possible, això? Evidentment, l’actual govern de Camps no ha sabut negociar adequadament. El PP valencià ha estat més preocupat per assumir el posicionament estatal de Rajoy i d’aprofitar esta ocasió per a una nova campanya victimista (i potser anticatalanista) que de defensar els interessos dels valencians. Ara, s’afegeixen a la demanda de 2.400 milions anuals extres (que ja va estar feta pel Bloc en base a les dades fiscals) quan fins fa un any només en reclamaven 500. Però, al mateix temps, tampoc sembla que el PSOE valencià d’Alarte haja aprofitat l’oportunitat per mostrar la seua independència de Madrid, al beneir el sistema, sense cap qüestionament.
El victimisme del PP i el conformisme del PSOE valencians, que no han estat capaços de treballar conjuntament en un tema de tanta transcendència, ve a fer més palesa la necessitat i utilitat de forces polítiques pròpies. Altres comunitats autònomes han sabut defensar els seus interessos i assegurar un finançament que permeta millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans, mentre que al País Valencià el PSPV ni està ni se l’espera i el PP fa seguidisme de l’estratègia estatal del seu partit i, d’altra banda, confia en esta nova aportació per esmorteir el gegantesc dèficit públic originat per una nefasta gestió de campanar que ha oblidat els serveis públics essencials.Com és possible, això? Evidentment, l’actual govern de Camps no ha sabut negociar adequadament. El PP valencià ha estat més preocupat per assumir el posicionament estatal de Rajoy i d’aprofitar esta ocasió per a una nova campanya victimista (i potser anticatalanista) que de defensar els interessos dels valencians. Ara, s’afegeixen a la demanda de 2.400 milions anuals extres (que ja va estar feta pel Bloc en base a les dades fiscals) quan fins fa un any només en reclamaven 500. Però, al mateix temps, tampoc sembla que el PSOE valencià d’Alarte haja aprofitat l’oportunitat per mostrar la seua independència de Madrid, al beneir el sistema, sense cap qüestionament.
La mala gestió del PP suposarà pèrdua d’ingressos en el futur. Per exemple, el sistema preveu més diners segons la població dependent reconeguda. Altres comunitats autònomes han fet els deures en este sentit i eixiran beneficiades. Per contra, es calcula que al País Valencià només han estat autoritzades ajudes escassament per al 3% dels dependents amb dret a cobrar-les.
Els valencians i valencianes ens mereixem uns dirigents capaços i un sistema que reconega el pes específic del País Valencià en l’economia del conjunt de l’estat i que prime l’esforç productiu. Un nou finançament que ajude a millorar les nostres infrastructures (fins ara no s’ha fet), posicionar-nos millor de cara el futur, amb inversions en la nostra economia productiva, i rescabalar l’abandonament dels serveis públics bàsics (educació, sanitat, benestar social...), fet pels governs de la Generalitat del PP.
No es tracta de demanar més diners perquè sí. Però estant a la cua en llits hospitalaris, amb una renda per càpita inferior a la mitjana, amb la manca d’inversions per part de l’estat... i estant al capdavant en atur o en deute públic i amb balances fiscals negatives (paguem més del que se’ns retorna), continuar col·locant-nos per baix de la mitjana espanyola no sembla molt just ni recomanable. Només amb eixos 1.100 milions anuals més que alguns reclamem, podríem construir 10 trens Gandia-Dénia a l’any, 220 nous col·legis (al País Valencià tenim 1.300 barracots on “estudien” més de 20.000 xiquets) o 22 hospitals. Cal ser solidaris? Sempre. Però amb la nostra “solidaritat”, els agricultors andalusos o extremenys cobren el PER mentre que els llauradors valencians han d’abandonar la terra. Des d’eixa perspectiva, potser caldria revisar el concepte de solidaritat.
FOTO: LEVANTE-EMV
