Zapatero se’n va anar a resar als Estats Units d’Amèrica, en companyia d’Obama. Mentre que a l’estat espanyol s’alçaven, per primera vegada, les veus dels sindicats contra els globus sonda llançats en matèria laboral i de pensions; mentre que des de les seues pròpies files li demanaven canvis urgents en el govern; mentre que a les enquestes el PP continuava ascendint; i quan s’anunciava que s’havia superat la xifra dels 4 milions d’aturats... Zapatero resava a Amèrica. No sé si és una metàfora o una evidència. No sé si resar és l’única cosa que se li ocorre o l’única que li queda. Clar que, per resar, no calia anar-se’n als Estats Units. Però l’obnubilació per Obama és molt forta. I ja que, en contra del que van prometre, no acudirà a la cimera europea de maig, ha anat Zapatero. A resar. Diu la màxima dels monjos benedictins: ora et labora (resa i treballa). Zapatero ha resat. Però, treballa? De moment, els qui no treballen són els més de 4 milions d’aturats de l’estat espanyol (la xifra d’atur més gran d’Europa) i els que no treballaran són els jòvens (els màxims perjudicats cas d’allargar la jubilació fins els 67 anys, perquè tardaran més en incorporar-se al mercat de treball). M’ha sorprès Zapatero. No m’imaginava un president socialista i (pel que havia escoltat fins ara) laic, resant en públic, davant de milions de telespectadors, en un acte, el “Desdejuni de l’Oració”, organitzat per The Fellowship, una organització coneguda com “la Família”.

S’ha volgut vendre que Zapatero va transmetre un missatge progressista, de defensa dels aturats, immigrants i homosexuals. Però només el fet d’acudir-hi (pel simple afany d’aparèixer junt a Obama, supose) ja és una clara traïció a eixos col·lectius. La Família, l’entitat amfitriona, és una organització ultraconservadora, també coneguda com “la Germandat”, de caràcter reaccionari i relacionada amb dictadors llatinoamericans i africans, com ara el president d’Uganda, on es prepara una llei que condemna a mort els homosexuals seropositius, i el líder de la qual, Doug Coe, ha manifestat sovint la seua admiració per Adolf Hitler. Què hi feia Zapatero? Per què no va escoltar el grup “Ciutadans per la responsabilitat i l’ètica”, composat per ateus, homosexuals i grups d’esquerra nord-americans, que demana des de fa temps un boicot a eixe “desdejuni” pel seu caràcter fonamentalista?

Tot i que la capacitat de sorpresa se’ns va esgotant, Zapatero va aconseguir sorprendre’ns en acceptar eixa “invitació”. Però encara m’ha sorprès més que triara el Deuteronomi (V Llibre de Moisés) i que resara pels aturats, els immigrants i els homosexuals. Supose que els aturats preferiran que es posen en marxa polítiques actives de foment de l’ocupació, els immigrants que no s’aplique la reforma de la llei d’estrangeria que eixampla el període d’internament, i els homosexuals que triara algun altre llibre que no els condemnara explícitament (capítol 23, versicle 17: “no hi haja ramera entre les filles d’Israel, ni haja sodomita d’entre els fills d’Israel”). Ora el labora, Zapatero. Sobretot labora. Però si ores, apunta millor el text. Perquè no sabem si s’haurà hagut de despullar per comprovar que no té contusionats els testicles ni amputat el membre viril, condició indispensable, segons el Deuteronomi (23,1) per poder entrar en la congregació. De la mateixa manera que dubte que cap dels qui hi eren presents, no siga bastard, els quals també tenen prohibida la seua pertinença fins la desena generació (23,2). Clar que, una vegada admès, potser el Deuteronomi siga un llibre encertat. Almenys des de l’òptica dels nord-americans. Resulta ben curiós que Zapatero plantejara la seua preocupació pel terrorisme d’arrel islàmica, afirmant que “l’ús espuri de la fe religiosa per justificar la violència pot ser molt destructiva”, per a, tot seguit, llegir fragments del Deuteronomi, el qual obliga a la nació escollida a “destruir, enterament, tots els llocs de les nacions que heretaren, o conqueriren” per raó de la fe (12,2).

El Deuteronomi és el text de “vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu” (19,21), exemple de la justícia perfecta. En ell, es descriu com s’ha d’actuar en determinades situacions. Per exemple, “quan et trobes, en alguna de les ciutats que Jehovà et dóna, home o dona que haja fet mal davant els ulls de Jehovà, ..., se’ls haurà de traure a les portes i pedrejar-los, i així moriran” (17,2). Això sí, calen dos o tres testimonis per condemnar-los, no un només. Toca! De la mateixa manera que (20,10-17) “quan t’acostes a una ciutat per combatre-la li demanaràs la pau i si s’obrira, tot el poble que en ella fos trobat et serà tributari, i et servirà. Mes si no fes pau amb tu, i mamprenguera guerra, aleshores l’assetjaràs i, després que Jehovà la lliure a la teua mà, feriràs a tot mascle seu a cop d’espasa. Les dones i els nens, i els animals, i tot el que hi haja en la ciutat, tot el seu botí prendràs per a tu (no diu res del petroli, però s’entén)... de les ciutats d’estos pobles, cap persona deixaràs amb vida, sinó que les destrossaràs completament”. Potser esta violència sí que estiga justificada per a Zapatero, no ho sé. I potser també estiga d’acord en que “quan isqueres a la guerra contra els teus enemics i prengueres d’ells captius i trobares entre els captius a alguna dona bonica, i la cobdiciares, i la prengueres per a tu per dona, la clavaràs a ta casa; i ella raparà el seu cap, i es tallarà les ungles, i podràs arribar-te a ella, i si no t’agradara, la deixaràs en llibertat”, un consell que semblen haver seguit al peu de la lletra molts soldats nord-americans condemnats per violacions a l’Iraq. Llegir el Deuteronomi, recomanant la seua aplicació, no sembla que siga el més convenient per a un president socialista del segle XXI. A no ser que s’estiga d’acord en que “quan algú prenga dona, i després d’haver-se aplegat a ella, l’avorrira, i li atribuira faltes que donen que parlar, i diguera: a esta dona vaig prendre, i em vaig aplegar a ella, i no la vaig trobar verge... aleshores la trauran a la casa de son pare, i la pedrejaran els homes de la seua ciutat, i morirà” (22,13-21). Una magnífica manera d’entendre les coses, que potser La Família, que afirma que “només en la Bíblia està la veritat”, desitja com a ordre mundial. La supremacia de la nació elegida. I aquells que no estiguen d’acord, que assumisquen les conseqüències de la desobediència, descrites en el capítol 28: “maleït seràs en la ciutat i maleït en el camp, maleït el fruit del teu ventre, el fruit de la teua terra... Jehovà et durà mortaldat (versicle 21), et ferirà de tisi, de febre d’inflamació i d’ardor, amb sequera, amb calamitat sobtada; i et perseguiran fins que muigues (22); et donarà per pluja pols i cendra (24); et lliurarà derrotat als teus enemics (25) i el teu cadàver servirà de menjar a tota au del cel i fera de la terra i no hi haurà qui les espante (26); Jehovà et ferirà amb úlceres, amb tumors, amb sarna de què no pugues ser guarit (27) i no seràs sinó oprimit i robat tots els dies i no haurà qui et salve (29) et casaràs amb dona, i un altre mascle dormirà amb ella, faràs casa i no hi viuràs, plantaràs vinya i no la gaudiràs (30) el teu bou serà nugat davant dels teus ulls, i tu no en menjaràs (31) els teus fills i les teues filles seran lliurats a un altre poble i els teus ulls ho veuran (32) el fruit de la teua terra i de tot el teu treball menjarà poble que no coneixies; i no seràs sinó oprimit tots els dies (33) et ferirà Jehovà amb maligna pústula en els genolls i les cames, sense que pugues ser guarit (35) trauràs molta llavor al camp i n’arreplegaràs poc (38) l’estranger que estarà enmig de tu s’elevarà sobre tu molt alt, i tu davallaràs molt baix (43) ell et prestarà a tu, i tu no li prestaràs a ell; ell serà el cap i tu la coa (44) Jehovà durà contra tu una nació llunyana, de l’extrem de la terra, que vole com àguila, una nació la llengua de la qual no entengues (49) gent ferotge de rostre, que no tindrà respecte a l’ancià, ni perdonarà el xiquet (50) i menjarà el fruit de la teua bèstia i el fruit de la teua terra, fins que muigues; i no et deixarà gra, ni most, ni oli, ni la cria de les teues vaques, ni els ramats de les teues ovelles, fins destruir-te (51) ... Ho heu entès?

Doncs és també recomanable que no sigueu contumaços i rebels perquè (21,18) “si algú tingues un fill contumaç i rebel que no obeïra el pare i la mare, el prendran i el trauran davant dels ancians i a la porta del lloc on viu (19) i diran als ancians: este és el nostre fill contumaç i rebel; és fartó i borratxo (20) aleshores tots els homes de la seua ciutat el pedrejaran i morirà (21). Jo conec molts contumaços i rebels. Fins i tot glotons i borratxos. Però no crec que, per això, meresquen morir pedrejats. No sé què en pensarà Zapatero i els seus assessors, que tan encertadament triaren el Deuteronomi per resar, juntament amb la Família, pels aturats, els immigrants i els homosexuals.

FOTO: http://www.rtve.es/noticias/components/noticia/popup/5/0/3/6/foto316305_685242.shtml