Temps de rebaixes (polítiques)

Estem de rebaixes. I amb la crisi, més que mai. I arriben a tots els àmbits. També a la política. Fins i tot s’estan venent a preu de saldo moltes conviccions. A Gandia, el nostre alcalde admet sense problemes que, davant d’una societat procliu a votar el PP (un 55% a les darreres eleccions europees), ha d’evitar proclamar-se d’esquerres. Catarroja descoberta! La veritat és que ens tranquil·litza. Hom diu que “la dóna del cèsar no només ha de ser honesta sinó semblar-ho”. Però en alguns casos, caldria dir que “la dóna del cèsar no només ha de semblar ser honesta, sinó ser-ho”. És a dir, alguns semblen ser el que no són. Màxim perill, doncs.
Temps de rebaixes ideològiques amb l’única pretensió d’arrapar vots per perpetuar-s’hi. I quan els tenen, què? Doncs, depén. El que més convinga. L’altre dia, escoltava dir algú que la societat sembla anestesiada. Potser siga cert. Si no, és difícil d’entendre que ningú plante cara, seriosament, a propostes vergonyants com la del Parlament Europeu d’intentar establir una jornada laboral setmanal de 65 hores. 65 hores! Després de les tímides conquestes en l’àmbit dels drets dels treballadors, només el fet de proposar una cosa semblant hauria de ser delicte. Però no passa res. Si no ha eixit ara, ja s’intentarà en un altre moment. Potser la societat estiga anestesiada. Amb l’anestèsia de la incredulitat, de la desorientació, de l’individualisme. No hi ha respostes contundents a les rebaixes polítiques que s’emmascaren convenientment pels mitjans de comunicació dòcils, per agraïts. I en tenim massa, d’exemples. Ara, el PP i el PSOE han reduït la capacitat d’actuar de la justícia espanyola en qüestions internacionals. L’antiga jurisdicció universal que permetia, per exemple, jutjar Pinochet pels crims comesos contra ciutadans de l’estat espanyol ha passat a millor vida. Ja no serà possible això, tot i que el propi PSOE la capitanejava i en treia rèdit polític, des de l’oposició, clar.
Temps de rebaixes, dic. Però només en una direcció. El PSOE, aquell que demanava el vot el 2004 per començar una transformació social, està de rebaixes. S’ha tancat la porta per on havia d’entrar l’aire fresc. O s’han canviat les frontisses, de manera que, quan s’obre, només ho fa cap a la dreta: reformes en la llei d’estrangeria (que allarga inhumanament l’internament), dubtes sobre la conveniència d’abaratir els acomiadaments laborals, prolongació de centrals nuclears com la de Garoña... Per eixa porta que només obri a la dreta, tornaran a entrar els d’abans. I si va com va, amb una societat cada vegada més bipartidista, i amb un PSOE reclamant el vot útil per fer les mateixes polítiques que els altres, quan només hi haja PP i PSOE, no hi haurà remei. Tindrem rebaixes permanents perquè no hi haurà cap botiga on poder comprar res més. Perquè no només cal semblar ser d’esquerres, sinó, sobretot, cal ser-ho.



| Més

Comentari (1)

Anònim

9 de juliol de 2009, a les 2:18

Com un altre conegut pels valencians,i pel "sastre" de Madrid, es evident que dispossa d'assesors envetjables amb la capacitat de discurrir estrategies de marketing electoral,ja que es gent, ells i ell, que deuen passar autentic panic al pensar en que farien si deixara de esser alcalde, eixa es la conclusio que es pot extraure de gent sense "clase" politica.
En veritat eixos dos sectors del psoe i el pp tant sols s'han diferenciat en l'us d'un valencia normalitzat als seus escrits.

(al teclat america no tinc accents)

Publica un comentari a l'entrada