PP i PSOE d’acord. D’acord en fer fora dels governs els partits nacionalistes. No espanyols, clar. Perquè l’únic argument, l’única coincidència que esgrimeixen és el seu nacionalisme espanyol. Que dic jo que deu ser més exquisit i menys perillós que el català o basc.I què diran a partir d’ara? Ho tenen ben difícil. El PP reclamava a Galícia el 2005 el seu dret a governar per ser la força més votada i titllava de vergonyós l’acord entre el PSG i el Bloque. Però sembla que per al País Basc no val allò de la llista més votada. Els bascos són diferents. Tampoc va valdre per a Catalunya. Però sí per a Navarra, on el PSOE no va voler pactar amb Nafarroa Bai i va deixar governar a Unión del Pueblo Navarro, l’exfilial del PP.
A Gandia ens ha passat una cosa semblant. L’any 2003, va guanyar les eleccions el PP, liderat per Fernando Mut. Ràpidament, el PSOE i tots els seus corifeus (de totes les classes i colors) s’apressaren a reclamar un pacte “d’esquerres” per salvar la ciutat de les urpes de Mut i la dreta. No calia que ens apretaren molt perquè el Bloc ho té prou clar. Però el desplegament fou espectacular. L’any 2007, Mut es presentava amb una candidatura independent que tenia com a referents (ho va dir públicament el seu número dos) Zaplana i Aznar. El Bloc li oferírem al PSOE reeditar l’acord d’esquerres que tan bé li havia anat a ells (a nosaltres no tant). Però ells preferiren pactar amb Mut perquè la ideologia “ja no era important”. I no només no escoltàrem ningú qüestionar-ho sinó que, fins i tot, ho defensaren.En fi: a aprendre. A Catalunya, a Nafarroa, a Euskadi... i a Gandia.
Comentaris (6)
11 d’abril del 2009, a les 11:52
Catalunya amb el PP?? Això d'on tho has tret?
Però millor parlem de La Safor, Bellreguard per eixemple, pacte del PP amb el Bloc, alcaldia per Facund Puig!!! El teu numero 2... Amb aixo sobra o vols més?
Tota Gandia sabia abans de les eleccions del teu pacte amb el sr.Torro (els del teu partit em comentaven a vore com vos les apanyveu per expicarho als vostres electors en cas de guanyar... perdre tho va deixar tot mes fàcil
No dones leccions de pactes per favor...
14 d’abril del 2009, a les 13:43
Llig bé Ximo Tur, llig bé. Encara que tan debò el PSPV (que del PV només té les sigles) se semblés en alguna cosa al PSC, alguna cosa li aniria millor al País Valencià. I quant a això de Torró, més fum del que ja ens teniu acostumats a la ciutadania de Gandia, que us agrada molt el victimisme, temps al temps.
15 d’abril del 2009, a les 10:59
M'alegra el teu comentari perquè em permet parlar d'alguns tics que sovintegen entre els que s'hi troben en l'àmbit del PSOE. Primer, poc aguant; poca corretja, diuen al meu poble. La qual cosa els fa llegir coses que no s'han dit, interpretar-les i muntar una contestació. No he dit que a Catalunya hi haja un pacte PSOE-PP sinó que el PSOE no ha respectat la llista més votada, CiU. Però, millor parlem de la Safor, dius. Clar: sempre s'ha de parlar del que vosaltres voleu. Cap problema, però. A Bellreguard, el Bloc va obtindre l'alcaldia amb els vots del PP. No només amb Facund Puig (ara regidor a Gandia) sinó ja amb Paco Avargues. Però això estava cantat des que el PSOE de Bellreguard (o millor dit, per ser just, la seua cap de llista Pepa Bonet) va creure que el Bloc no estàvem legitimats per presentar-nos a Bellreguard i va tractar d'impedir-ho amb desqualificacions, insults i, fins i tot, agressions físiques que vaig presenciar personalment. Com comprendràs, el Bloc no anava a donar-li els seus vots. Les dues vegades es va votar a si mateix i va rebre (per dues vegades) els vots del PP per impedir que fora alcaldessa Pepa Bonet. Però mort el gos s'ha acabat la ràbia (és una metàfora). En esta legislatura, el PSOE tampoc té majoria absoluta, però governa. Això no ho dius. Memòria selectiva, potser? Altra característica ben comuna dels qui ens exigiu al Bloc una puressa de sang que consisteix en què sempre hem de donar suport al PSOE, encara que et peguen (Bellreguard), contracten amics i familiars a l'Ajuntament (Rafelcofer), destrossen el territori amb propostes de camps de golf (quina mania!) i encara t'insulten (Palma)... I, finalment, uns mestres en inventar-se coses. Resulta que jo no puc parlar de pactes perquè, segons tu, en tenia un de secret amb Torró. Vaja home! L'únic pacte que conec és el que han formalitzat Orengo i Mut, PSOE i Plataforma (una escissió del PP), que ha dut al govern municipal a aquell que el PSOE (i el seu àmbit) ens va pregar que evitàrem en l'any 2003. I ho férem. De manera que a Gandia, com que mai s'havien donat (fixa't que use el passat) les circumstàncies de Bellreguard, Rafelcofer o Palma, el Bloc sempre ha impedit un govern del PP. Tens raó en una cosa: no puc donar lliçons de pactes. No després de comprovar com el pacte de 2003 entre el PSOE i el Bloc per evitar l'alcaldia del PP, només ha aprofitat perquè el PSOE pose a governar la dreta local.
17 d’abril del 2009, a les 18:34
El que no es ot fer és una campanya que diga "Adeu PP" i després pactar amb ells, això ni és ètic ni res paregut.
Els ciutadans d'esquerres estem prou acostumats que tant açí a La Safor com a la Marina alta i baixa, el suposat Bloc d'esquerres resulta que per tal de desallotjar al PSPV de l'alcaldia pacte amb el diable (PP) si és necessari, Pq Orengo no va pactar amb tu? potser pq estava cansat de veure com el crees que l'alcalde eres tu i no ell. Ansies de grandea... si volies l'alcaldia haverla demanat. De colocar gent... el Bloc que millor no parle, ni el Bloc ni cap partit politi, pareixeu agencies de colocacio de familiars i amics tots.
Jo nomes sé que el Bloc ven una cosa (adeu PP) per despres anar corrent a pactar amb ell per tal de colocarvos al govern
I en altre ordre de coses, per a quan posareu la senyera amb el blau i l'himne als vostres actes? Nomes vos falta dir que Lizondo era una gran persona
17 d’abril del 2009, a les 18:37
Miquel sóc un jove gandià de dretes que hi volia fer-te algunes reflexions.
Primer que res dir que com a polític t'admire i dir-te que crec que tens prou potencial però sens dubte volia comentar-te algunes errades que fan que els joves majoritàriament votem al Partit Popular o al Partit Socialista.
A banda del text, crec que encertes en dir dades objectives però es dificil pensar que el PP i PSOE estinguen fent una política nacional d'exclusió al nacionalisme, vosté mateixa parla del cas de Catalunya. Son situacions pareres però que difereixen en el seu context.
Anant a la reflexió que volia fer sobre el BLOC-VERD GANDIA i sobre vosté com a candidat es la següent.
Crec que el gran culpable de que el seu partit minore en vots i concejals fins la quarta plaça, ha segut sens dubte la mania que hi ha als xicotets partits d'esquerres d'agrupar-se entorn al PSOE.
En Ciència Política s'estudia que de normal la genuflexió continuada d'un partit colateral al fort d'esquerres o de dretes (depenent de el cas, en este cas d'esquerres) sol originar que amb el pas del temps vaja absorbint al menut.
Podem vore el cas d'UV absorbit amb el PP.
Conclussió: Que el BLOC soles vuiga pactar amb el PSOE negant-se a entendre's amb el PP fa que el votant no vega necesari votar al seu partit votan directament al PSOE.
Moya vosté té dos dits de front. L'ideologia no vol dir enfrontament d'idees constant. M'agradaria un BLOC més prop del PP.
Gràcies
16 de maig del 2009, a les 14:54
Com podeu comprovar, sortosament no tots veuen les coses igual. Ací teniu dos exemples. Ximo no vol sentir res del PP, mentre que a Alberto li agradaria un acostament. Dues visions. Però també dues maneres de comunicar-se: mentre Alberto (que es confessa de dretes) empra un to educat i raonable, Ximo (que se suposa que és d’esquerres) és més agressiu. No em cauen bé els pàmfils. M’agrada la gent que diu les coses pel seu nom. Però el llenguatge transmet impressions. I si he de triar m’estime més les maneres d’Alberto. La qual cosa no vol dir que estiga d’acord amb ell.
No es pot qualificar de “mania” el fet que, tret de raonades i escasses excepcions, el BLOC tinga coalicions amb el PSOE. Això és el més normal, sempre que el comportament d’eixe PSOE local siga també normal. Ja he fet referències als casos de Palma o Bellreguard a la passada legislatura. Cap anàlisi objectiva conclouria que els seus dirigents eren d’esquerres. La coherència política és tan difícil (i tan bonica) com la coherència personal. Els polítics, com qualsevol ciutadà, de vegades no ho som. Però alguns ho intentem més que altres. Els acords PP-BLOC són ben difícils, Alberto. I això no és una mania, sinó reflex de la diferencia ideològica entre ambdós, que és, a la vegada, producte de la diversitat social. Però això no impedeix que, quan toca, puguen haver acords. Sobretot quan els altres es desvien del que hauria de ser el seu posicionament lògic. I no m’agrada l’enfrontament. Però tampoc si val a callar permanentment.
Per la seua banda, Ximo lamenta que el BLOC pacte amb el PSOE per desallotjar el PP de les alcaldies. Bé, ell escriu PSPV. Jo escriuré PSOE perquè, encara que el nom no fa la cosa, fa molts anys que el PSPV és quasi només PSOE. El darrer exemple, la negativa a demanar a la Generalitat l’entrada en l’Institut Ramon Llull. I tampoc empraré mai l’expressió “socialistes valencians”: hi ha molts socialistes que no estan en el PSOE i massa gent del PSOE que no és socialista. El que diu Ximo és, numèricament, inexacte. Supose que a Alberto no li agradarà però el 95% dels pactes del BLOC són amb el PSOE. Com he dit, hi ha excepcions, que no s’haurien d’explicar només des del BLOC sinó també des del PSOE. O no, Ximo? I, d’altra banda, al País Valencià hi ha, si fa no fa, quasi els mateixos pactes BLOC-PP que PSOE-PP, trànsfugues inclOsos. Quan vulgueu ho repassem.
Pel que fa a Gandia, Orengo no va pactar amb el BLOC perquè senzillament està més còmode governant amb altres, que li deixen fer el que li dóna la gana. El Bloc, com és la nostra obligació, exigim molt i no estem disposats a deixar que es faça qualsevol cosa. Entre elles, l’augment indecent d’assessors i contractats. I eixa comparació tampoc resisteix cap anàlisi.
Ximo: el Bloc de Gandia haguérem pogut estar en el govern. I no volguérem. Perquè no ens interessa el poder a qualsevol preu i de qualsevol manera. A altres sí. Però esta és, evidentment, la nostra visió subjectiva.
I, per cert: no m’interessa gens quina senyera porta ningú. El que m’interessa és el que pensa el qui la porta. Darrere de la senyera amb blau, d’eixe pretés valencianisme, sovint s’amaga un pensament espanyolista. Si no fora així, t’assegure que no tindria cap problema en onejar-la. Altres, com el PSOE valencià, fent l’ullet ací i allà, ofrenen tots els dies “noves glòries a Espanya”.
Publica un comentari a l'entrada