Europees

La composició del nou Parlament Europeu és per posar-se a plorar. I són els qui han de marcar el rumb de moltes polítiques dels estats membres! Més conservadors i més ultradreta. I es continua premiant la corrupció i els models de vida que després anatemitzen des de les seues trones.
A l’estat espanyol, després d’una penosa campanya en clau estatal i farcida d’insults, triomf de la dreta i l’ultradreta. Zapatero no ha pogut frenar-los després d’haver-los donat ales (Navarra, País Basc...). Les conclusions que traga poden ser encara pitjors: cal buscar vots en els seus caladors? De tota manera, a Europa (i a molts llocs d’ací) defensen les mateixes coses. Per compartir, fins i tot voten al mateix president europeu.
Al País Valencià, ja ho heu vist. Ni tratges ni mandangues. Més vots encara. I l’esquerra al sofà. Els nacionalistes, estigmatitzats, dividits en massa trossos, mirant-nos de reüll. Ja sé que no hem de treure conclusions precipitades ni maximitzar estes eleccions. Però, què voleu que us diga: dóna molta malícia. O no?
I a Gandia, el PP li trau 21 punts al PSOE. I la resta purament testimonials. Un electorat disposat a votar el PP, tot i (o per això) un govern local entre el PSOE i part d’eixa dreta sociològica que no té cap problema en emetre un comunicat reconeixent-se i lamentant no estar units perquè haurien pogut aconseguir l’alcaldia el 2007. Si els resultats no són suficients per fer reflexionar el PSOE, supose que la lectura del comunicat de Plataforma de Gandia sí que ho serà.
I el Bloc? No podem culpar els electors. Ens haurem de culpar a nosaltres. El problema és que no sabem per què. Un missatge moderadament valencianista, progressista i mediambientalista no interessa ningú? Ja sé que no juguem amb els mateixos recursos, però, sabem explicar-nos a qui ens vol escoltar? És difícil fer anàlisis. I compte, perquè ara, potser l’impuls ens duga a qüestionar-nos-ho tot. I tampoc és això. El més fàcil és dir: hem de canviar de discurs. Però potser si ho fem ja no serem nosaltres. En fi: s’admeten idees. Però, per favor, absteniu-se qui considereu que ja ens va bé o aquells als qui no els importe gens ni miqueta que el nostre país no siga capaç de tindre una força política pròpia amb capacitat suficient per condicionar les polítiques a aplicar a casa nostra. Perquè malgrat estos o qualsevol altres resultats, és l’única cosa que tinc ben clar.



| Més

Comentari (1)

Unknown

8 de juny del 2009, a les 19:06

Primer que tot hi ha que pensar que si les eleccions estatals no son "les nostres", aquestes menys, al menys fins que no sigam un partit fort (en vots), cosa poca probable tot siga dit.

Segon, pactant amb PNV i CIU, partits de dretes, l'unica cosa que el Bloc pot aconseguir és pedre vots.

Pense que hem d'extraure dos conclusions importants després de les darreres cites electorals, segons la meva opinió. Més ens val anar a soles. Al menys no confonem l'electorat.

La veritat, segons el meu parer, és que hem de ser pacients i treballar durant aquests propers 3 anys per tal d'aprofitar una situació històrica com és la de tindre un diputat a les corts valencianes i aconseguir arribar al 5% en les autonòmiques, que crec que aquestes sí, son les eleccions on tenim que donar-ho tot (junt a les locals, per suposat).

Publica un comentari a l'entrada