Potser alguns de vosaltres no conega l’Alqueria de Romaguera. Es tracta d’un edifici que simbolitza un estil de vida perdut i que, fins hui, podeu contemplar a l’entrada del barri de Santa Anna. Ha estat ahí des de fa segles, perfectament integrada en l’entorn. Potser sense cridar massa l’atenció. Però, davant la seua sentència de mort, molts preguem per la seua vida, com Joan Serra, el mític bandoler de la cançó de Llach. I, també com a ell, l’única cosa que hem escoltat de qui pot salvar-la és un “reseu l’últim crec en Déu”.
L’Alqueria morirà víctima d’una concepció del progrés que alguns, malauradament pocs, rebutgem. És ben cert que la urbanització que hi ha prevista és essencial per al desenvolupament i la integració del barri de Santa Anna, un barri marginat i marginal, malgrat la lluita constant de molts dels seus habitants, com ara els membres de l’Associació de Veïns. Però també és cert que la urbanització i l’Alqueria són compatibles. Per començar, l’edifici es troba en el que serà una zona verda. I, d’altra banda, podria aprofitar perfectament com a edifici dotacional, que no sobren a la zona.
Les últimes troballes remunten l’alqueria al segle XVII, i potser abans, i és una magnífica i curiosa mostra de l’arquitectura rural valenciana, com reconeixen alguns estudiosos i el propi Ajuntament de Gandia, en incloure-la en el seu Catàleg de Patrimoni Verd. Contra això, els arguments per enderrocar miserablement un edifici de tant alt valor històric i patrimonial són de risa, si no fóra per la serietat de l’assumpte: l’alqueria quedarà descontextualitzada en la nova urbanització ja que es troba per baix de la rasant prevista. Quants edificis podríem enderrocar amb eixe argument! La veritat és que no hi ha cap interès en defensar-la perquè hi ha un total i absolut menyspreu al nostre patrimoni, encara que s’omplen la boca de bones intencions i de fastos commemoratius, com el del Vé. Centenari del Naixement de Francesc de Borja.
La pèrdua patrimonial de Gandia, la seua despersonalització, és criminal. Perquè atempta contra tots nosaltres, contra el llegat dels nostres avantpassats i deixa orfes de referents els nostres fills. I el cas particular de l’Alqueria de Romaguera és realment sagnant perquè la seua salvació és ben senzilla: només cal protegir-la legalment. I no impedeix, per a res, la urbanització de la zona. Al contrari, seria un bellíssim testimoni, i útil, emmarcat en una zona verda. Però el govern de Gandia es nega a la seua protecció. De fet, té en calaix la proposta de Catàleg de Béns i Espais Protegits que en l’anterior legislatura, davant de la permanent destrucció de patrimoni, encomanàrem i redactàrem, tot i que no comptàrem amb la majoria suficient per a la seua aprovació. Així, han anat morint edificis, alguns d’ells modestos però significants, sobretot per a una ciutat a la qui cada vegada li queda menys memòria.
Encara estaríem a hora. Encara arribaríem a temps. Però em tem que no podrem. Uns botxins han condemnat l’Alqueria de Romaguera. Malgrat el crit desesperat d’alguns i, probablement, el lament silenciós i incrèdul de molts altres gandians que, tot i això, en no fer res, esdevenen també còmplices.
L’Alqueria morirà víctima d’una concepció del progrés que alguns, malauradament pocs, rebutgem. És ben cert que la urbanització que hi ha prevista és essencial per al desenvolupament i la integració del barri de Santa Anna, un barri marginat i marginal, malgrat la lluita constant de molts dels seus habitants, com ara els membres de l’Associació de Veïns. Però també és cert que la urbanització i l’Alqueria són compatibles. Per començar, l’edifici es troba en el que serà una zona verda. I, d’altra banda, podria aprofitar perfectament com a edifici dotacional, que no sobren a la zona.
Les últimes troballes remunten l’alqueria al segle XVII, i potser abans, i és una magnífica i curiosa mostra de l’arquitectura rural valenciana, com reconeixen alguns estudiosos i el propi Ajuntament de Gandia, en incloure-la en el seu Catàleg de Patrimoni Verd. Contra això, els arguments per enderrocar miserablement un edifici de tant alt valor històric i patrimonial són de risa, si no fóra per la serietat de l’assumpte: l’alqueria quedarà descontextualitzada en la nova urbanització ja que es troba per baix de la rasant prevista. Quants edificis podríem enderrocar amb eixe argument! La veritat és que no hi ha cap interès en defensar-la perquè hi ha un total i absolut menyspreu al nostre patrimoni, encara que s’omplen la boca de bones intencions i de fastos commemoratius, com el del Vé. Centenari del Naixement de Francesc de Borja.
La pèrdua patrimonial de Gandia, la seua despersonalització, és criminal. Perquè atempta contra tots nosaltres, contra el llegat dels nostres avantpassats i deixa orfes de referents els nostres fills. I el cas particular de l’Alqueria de Romaguera és realment sagnant perquè la seua salvació és ben senzilla: només cal protegir-la legalment. I no impedeix, per a res, la urbanització de la zona. Al contrari, seria un bellíssim testimoni, i útil, emmarcat en una zona verda. Però el govern de Gandia es nega a la seua protecció. De fet, té en calaix la proposta de Catàleg de Béns i Espais Protegits que en l’anterior legislatura, davant de la permanent destrucció de patrimoni, encomanàrem i redactàrem, tot i que no comptàrem amb la majoria suficient per a la seua aprovació. Així, han anat morint edificis, alguns d’ells modestos però significants, sobretot per a una ciutat a la qui cada vegada li queda menys memòria.
Encara estaríem a hora. Encara arribaríem a temps. Però em tem que no podrem. Uns botxins han condemnat l’Alqueria de Romaguera. Malgrat el crit desesperat d’alguns i, probablement, el lament silenciós i incrèdul de molts altres gandians que, tot i això, en no fer res, esdevenen també còmplices.
Comentaris (10)
22 de maig del 2009, a les 10:17
Sin entrar o no en el valor de la alqueria de Romaguera como muestra de arqitectura tradicional valenciana del XIX (os recomiendo los estudios de DEL REY AYNAT para saber mas sobre el tema) quiero introducir otro elemento de debate.
El Bloc estuvo en el poder durante cuatro años, con un papel dominante en el ayuntamiento en muchos ambitos
¿No tuvo tiempo para proteger la Alqueria de Romaguera incluyendola como Bien de Relevancia Local en cuatro años?
¿Donde estaba a la hora de proteger la clinica Pellicer, el edificio del Liberty o el chalet de la Pilarica? Que miren las ordenes de derrumbe a ver quien las firmó....
¿Por que se empeño en proteger el edificio de los peones camineros cuando no corria ningun peligro? Lo mismo con la fachada de Bancaja
¿por que Gandia se gastó un dineral en la ermita de Sant Antoni (termino de Benirredra) cuando la ermita de Martorell estaba igual o peor?
En cuestiones de respeto del patrimoni, el Bloc que mejor calle, está haciendo el ridículo
23 de maig del 2009, a les 13:55
Un advertiment previ: en este blog caben totes les opinions i, a diferència d’altres, no deixaré de penjar qualsevol comentari. Però alguns no es fan amb la intenció d’aportar res ni d’establir un diàleg o enriquir-lo sinó de desprestigiar sense arguments. En eixos casos, no puc prometre que els contestaré tots perquè tinc la sensació que és perdre un temps que podem dedicar a altres coses.
Este de “Carlos V” (el que va executar als agermanats) és un exemple. No m’agrada la gent que no escolta l’altre o que, si ho fa, no és capaç d’interessar-se pel que diu. Ho dic perquè amb Carlos V (em sent ridícul escrivint-li a tot un emperador!) ja he tingut una relació epistolar mitjançant articles a Las Provincias. En ell, deia les mateixes coses que ara. Afirmacions que li vaig explicar i, fins i tot, el vaig convidar obertament a prendre cafè un dia i parlar-ne tranquil·lament perquè creia (ara ja ho dubte) que era algú que li interessava de veritat el patrimoni.
23 de maig del 2009, a les 13:56
I ja no ho crec perquè em sorprén que algú que no tinga altres interessos o obsessions siga capaç d’emprenyar-se tant quan el Bloc parlem de patrimoni i demanar-nos que callem perquè, diu ell, no l’hem defensat abans. Cas que això fora cert (que no ho és, com després li tornaré a explicar) s’hauria d’alegrar de que ens incorporàrem a la causa. Jo me m’alegre quan veig que alguns que abans menyspreaven les coses que jo respecte canvien d’actitud. Carlos V, no. Ens demana que callem, cosa que no fa amb ningú més. Per a ell, totes les posicions han de ser immutables. Almenys li hi de reconèixer que practica el que demana perquè torna a les mateixes coses de fa un any.
Torna a repetir, sense incorporar la informació transmesa al seu bagatge de coneixements, que l’ermita de Sant Antoni està en terme de Benirredrà. Desconéixer que l’ermita està en terme de Gandia i és propietat municipal para lleig per a qui es diu interessat en els temes patrimonials. Però encara ho és més per a un llicenciat en història. No el desconeixement però sí el fet de no molestar-se en comprovar la informació i rectificar les seus anotacions. A partir d’ahí ja he de suposar el rigor que empra en la resta d’afirmacions.
El Bloc formàrem part d’una coalició de govern (tampoc m’agrada el terme “poder”) i férem un treball del que ens sentim orgullosos. No perquè ho férem tot o tot bé sinó perquè treballàrem honestament i amb tota la intensitat que fórem capaços. Se’ns quedaren moltes coses pendents. Massa. De vegades perquè no donàrem l’abast i d’altres perquè no teníem la majoria de vots suficients per dur-les endavant. Jo posaria molts exemples. Però el del patrimoni no és un d’ells.
Durant la passada legislatura, a la vista de la manca d’instruments legals per salvar alguns edificis, encomanàrem (des d’una regidoria, la nostra, que no tenia la competència, i a desgrat dels nostres socis) la redacció d’un nou catàleg de béns i espais protegits, que va ser objecte d’innumerables discussions polítiques internes, i del que vaig fer partícip a l’actual regidor d’urbanisme i aleshores cap de l’oposició com a portaveu del PP. El catàleg fou enllestit finalment (i no de tota la ciutat) en abril del 2007. Des d’aleshores (ja fa dos anys) dorm en un calaix del nou govern municipal sense que tinguem cap notícia al respecte.
Mentre, alguns edificis que no estaven protegits, obtingueren llicència d’enderrocament, llicències que firma sempre el regidor d’urbanisme, en este cas el Sr. Borràs. Li ho dic per la seua insinuació i no perquè considere a Borràs culpable de res. Si els edificis no estan protegits, la capacitat legal és poca. D’ahí la urgència en l’aprovació d’un nou catàleg, que redactàrem encara que no es va aprovar per la falta de majoria que, pel que sembla, continua sense tindre. En eixe cas, la manca de protecció, es trobaren Pellicer, Liberty, la Pilarica, el Trinquet Nou..., edificis privats, la compra dels quals no va interessar al PSOE, els nostres socis de govern. Altres sí, com els peons caminers (amb l’espasa de Dàmocles d’un projecte per enderrocar-lo, sr. Carlos V, que ja ha començat per destrossar el seu magnífic jardí interior) o l’alqueria de Martorell, després d’alguna que altra mentida pública del nostre soci.
En fi. Podríem parlar-ne molt. I el convide, novament, a fer-ho, si és que és cert que li interessa. I el torne a animar a incorporar-se a treballar per la defensa del patrimoni. Com a membres de l’anterior govern municipal som corresponsables de les seues decisions. Però permeta’m que li diga que algunes es prengueren amb el nostre rebuig. Li pregue (tot i que supose que no valdrà de res) que no afirme coses que desconeix o que no intente (vosté sabrà per què) desprestigiar el nostre treball, no sempre encertat i productiu però sempre, li ho assegure, ben honest.
Per cert: l’Alqueria de Romaguera estava i continua estant en una zona verda en el Pla aprovat. Res feia preveure el seu enderrocament. Només amb la reparcel·lació, ara fa dos anys, apareix l’amenaça. Des d’aleshores estem intentat salvar-la.
25 de maig del 2009, a les 20:02
Jejejeje, sabeu aquell acudit que diu sempre parla qui té que callar???
Doncs bé, Gandia és menuda i tots ens coneguem.
Carlos V a banda de ser historiador ( i no estimar-se massa el patrimoni com podem observar ) és del PSOE o simpatitzant del PSOE i això és "vox populi". Així que no és "raro" que defense el que diu l'alcalde.
Jo no sé qué va fer el BLOC a l'anterior legislatura o no amb l'alqueria de Romaguera, però sí que estic a favor de conservar-la, i més val tard que mai.
Després igual ja és qüestió de mirar responsabilitats, però de primeres a mi em sembl perfecte que s'encomanen eixos tan famosos informes.
A vorer si és de veres.
26 de maig del 2009, a les 16:01
Per a Anonim
Tens tota la raó, Gandia és menuda i tots ens coneguem, per ixò tu ets tan cobard de firmar co anonim... amb aixo ja ho dius tot de tu.
El Bloc va fer i desfer la legislatura pasada, aixi que el senyor Moy no ens vinga amb el conte de que no podien fer res. Amb Gandia TV com si fora la versió mes pareguda a Canal Nou, pareixia que ell fora l'alcalde i no Orengo
Ah, i mira a vore meu volgut "anonim" si saps llegir oqu, pq pel que he llegit jo del comentari de Carlos V, no veig cap defensa del alcalde sino més bé un atac al Bloc per erigir-se com a defensor del patrimoni ara i no fa quatre anys...o explicam tu que re-osties del que diu ara es afavorir i defensar a Orengo.
27 de maig del 2009, a les 18:04
En referencia a l'anonim, sent decepcionar-li pero no estic afiliat a cap partit. Si el Sr.Moya ho corrobora, pot veure com per alguna llista de simpatizants ix el meu nom amb les corresponents dades com a simpatizant del Bloc (per aixo rep oportunanment cartes e informacio d eles activitats d'aquest partit)
El "senyor" anonim diu que soc del Psoe i que defense el que diu Orengo. Ni una cosa ni l'altra, sobre tot pq no he vist cap frase del meu comentari en que dfense a l'alcalde (les critiques per les demolicions de la legislatura passada anaven per als dos partits que estaven al govern)
Sobre St.Antoni ben es cert que és al trme de Gandia, admitisc el meu error, però no hi ha que oblidar que pertanya des de sempre a la parroquia de Benirredra i eren les gents d'eixe poble qui d'ella feen us. La "platja de Xeresa" tambè va camviar de titularitat i així moltes coses més, Burrocracia e interessos.
Va ser un encert (per un costat la seua rehabilitacio) pero hi hauria que plantejar (i no es una critica al Bloc) si valia la pena rehabilitar un espai que està totalment marginat fisicament i no inclos en cap ruta turistica i/o cultural (llevant de les celebracions de sant antoni). El patrimoni cal rehabilitarho, pr igual o mes necesari es la seua posada en valor i el seu manteniment
Un cas paregut es Bayren, abandonat al pas del temps i a les inclemencies.
Ben cert es que el sr.Moya en va convidar obertament a parlar de patrimoni e intercamviar postures. Perdone que li rebutje el cafe pero el meu ambit no es la politica sino la opinio. No estic clavat en un mon que per ara no m'intressa. Una cosa es el mon de l'ajuntament, ple de farraosos expedients, sessions plenàries i més cosesmés que escapen de l'entendiment del ciutadà comú (caldria que des de l'ambit politic es faça alguna cosa per evitar que la gent cada vegada menys vullga anar a les eleccions i haja un desencant general amb els politics). Com dia j em quede en la opinio i, com be diu vosté, moltes vegades m equivoque pq , a mes de parlar massa, parle sense totes les informacions. El que si que li puc dir es que la laegislatura passada ben bé sabem el poder que hi tenia el Bloc, en conter d'rengo pareixia altre qui era l'alcalde, eixint a tota hora pels mitjans e inaugurant tot el que es podia encara que hi faltaren messos pel finalizament de les obres (el Prado per eixemple)
I en referencia a questions de patrimoni, doncs Romaguera era un eixemple que caldria conservar, mes que res pq al terme de Gandia hi queda poc. DEl que s'ha perdut nomes dir que el famos Cataleg, amb l'equip i mitjans que disposa l'ajuntament, es fa en un any com a molt. El bloc va fer el que el va donar la gana, permitisca que dubte de que no va poder ser enllestit i enviat a Valencia (si no erre, es poden demanar proteccions inclus abans de ferne el propi cataleg
Li parle no com a historiador ni menys encara com a politic (que no ho soc), sino com a ciutadà duna ciutat que veu com el poc que li queda s'enderroca i que veu com les poques coses que es mantenen en peu sempre son de titularitat eclesiastica pero que paguen tots els ciutadants d'aquest suposat estat laic. Res mes
I l'anonim que pense (millor dit, que diga, ja que raonar es veu prou clar que no fa) que osties té que vore ser del Psoe , de Falange, del Bloc o de qualsevol altre partit a l'hora de la defensa del patrimoni
31 de maig del 2009, a les 11:27
PUFF DEL TEMA NO SÉ MUCHO PERO ES GRACIOSO QUE JM MOYA HABLE DE CARLOS V COMO REPRESOR DELS AGERMANATS. NO SÉ SI SABRA DE LAS MATANZAS QUE ESTOS QUE EL ENSALZA COMETIERON SOBRE LA POBLACION MUSULMANA QUE VIVIA AQUI, CON SANT VICENT FERRER DE AGITADOR Y OBLIGANDO CON LA ESPADA EN LA MANO A LOS BAUTIZOS FORZOSOS
2 de juny del 2009, a les 18:34
i tu fa cinc anys aont estabes?
3 de juny del 2009, a les 11:57
Per a Quique González
Sempre estaré disposat a intercanviar opinions amb qui vullga escoltar-me. De la mateixa manera que jo procure escoltar a tots. Però no sé si paga la pena amb qui ja té una idea establerta i inamovible i que, sovint, no és d’ell sinó dels qui li la volen fer creure.
Però, en fi: dos cosetes. Què va fer el Bloc? Ho torne a dir: ens assabentàrem de la pretensió d’enderrocar l’edifici amb la reparcel·lació, a la fi de la legislatura. Aleshores, ja fa més de dos anys, encomanàrem un estudi que va determinar la vàlua històrica de l’edifici. Des d’aleshores, no hem parat. Sé que alguns pretenen fer creure una altra cosa. I ho aconsegueixen. Res estrany: sempre ha estat així. De la mateixa manera que l’estúpida consigna del poder del Bloc en l’anterior legislatura, emprada sobretot pel PSOE per descarregar culpes però no per repartir lloances. El Bloc formàvem part d’un govern entre dos partits. Òbviament, la nostra opinió havia de comptar. O què esperaven? No conec cap cas d’un govern de coalició on només un d’ells decidisca. Que obligàvem el PSOE a pactar els temes? Sí, naturalment. Que sempre es feia el que nosaltres dèiem? No. No ens hagués sabut greu, però no va anar així. Hi ha massa exemples de discrepàncies entre el PSOE i el Bloc que no acabaren precisament a favor nostre: centres comercials, hospital... o el catàleg de béns i espais protegits, que no poguérem convèncer el PSOE per aprovar-lo.
I sobre Gandia TV, millor no parlem. Mai ha hagut una etapa tan descaradament parcial com esta, amb retransmissions de mítings del PSOE inclosos. No admetre això ja desqualifica qualsevol altre comentari, per parcial o interessat.
I sobre el comentari de Carlos V, és cert que no trobe cap defensa de l’alcalde. Però tampoc cap acusació, que sempre van dirigides, sense excepció, al Bloc, encara que, si no recorde malament, teníem 3 regidors (amb Joan Francesc) per 10 del PSOE.
3 de juny del 2009, a les 12:03
Per a Carlos V
Ja he dit en algun lloc que m’agrada el debat i la confrontació d’idees. I si és amb un to adequat, que ho propicie, millor. Per això, salude este nou estil. Que dure. A veure si, entre tots, aconseguim un blog on no càpiguen les desqualificacions gratuïtes o sense arguments.
L’ermita de Sant Antoni es troba en el municipi de Gandia des del segle XVII. Titularitat històrica, per tant, i en absolut comparable amb l’afer de la platja de Xeresa, molt més recent. Respecte a l’ús del patrimoni, he de manifestar la meua conformitat en què és indispensable per al seu bon manteniment i això s’ha procurat sempre. Però si no hi ha un ús concret, pel que siga, l’hem de deixar perdre? O no recordem com es trobava l’ermita, que demanava una intervenció urgentíssima? I per què no ha estat oberta els dos últims porrats, quan la gent té el costum de pujar? Parles de Bairén. No serà fàcil trobar-li un ús com no siga el de la seua visita. Deixem que continue abandonat fins que desaparega?
Això depén de tots: dels polítics i de la societat civil. Ja sé que la política està desprestigiada. Prou greu que ens sap als qui ens hi dediquem. Però no tots som iguals. Alguns podrem clavar la pata però no la mà. En la nostra última etapa de govern hem fet moltes coses bé, que costa de reconéixer a alguns. I hem fet altres malament. Entre elles obrir el Prado. Però ho férem perquè teníem el compromís amb la falla i pensàrem que la ciutat havia de prendre la plaça abans. Vistes com han anat les coses, evidentment fou un error. Però no sé si augmentat interessadament per la desídia dels qui han vingut darrere, que no han estat capaços d’ocupar-se del seu mínim manteniment. Ja veurem quin ús té la plaça després de l’anunciada remodelació i si no ens penedim d’haver perdut un espai per a les activitats col·lectives. I altra cosa: no sé per què es diu que jo inaugurava coses. Mai vaig estar a soles. Al meu costat (o millor, jo al d’ell) sempre estava Orengo, l’alcalde. Ja m’haguera agradat que fora a l’inrevés.
I ho torne a dir, encara que estic cansat d’haver de repetir les mateixes coses perquè em fa l’efecte que no és falta de credibilitat meua, que em preocuparia, sinó cap voluntat per part d’alguns interlocutors (i no entraré en els perquès), que em preocupa també, però menys. El catàleg està enllestit (per a la Vila, la Vila-nova, el Raval i els dos eixamples) des de març del 2007. El té el Sr. Mut en el calaix. He de dir-te que no es fa en un any: calen fitxes de tots els edificis i la justificació de la seua protecció. Una protecció que es pot fer individualment, però sempre abans de la presentació de qualsevol demanda de llicència perquè no pot tindre caràcter retroactiu. Per això, és essencial l’aprovació del catàleg en el seu conjunt.
Publica un comentari a l'entrada