Fa uns dies, Ignasi Mora va presentar a Dénia el seu darrer llibre, Ulisses II. No vaig poder assistir perquè (i ja és habitual) s’acumularen tot un seguit d’actes a Gandia. Un poc com a desgreuge m’abellia fer una reflexió al voltant de l’Ignasi.Perquè quede clar des del principi: és cunyat meu. La qual cosa no impedix que procure ser imparcial (si és que això és possible) i bé que ho sap ell.
Jo m’estime Ignasi, tot i que la nostra relació és més superficial del que m’agradaria. I si hi ha un adjectiu que no se li podria aplicar a Ignasi és el de superficial. Ja sé que ningú és qualsevol, però en ell s’apleguen unes quantes característiques que el fan certament diferent. Per començar, es va estimar, juntament amb Joana, allunyar-se de la ciutat per trobar un lloc on assaborir millor el pas del temps. I el va trobar, finalment, a la Vall de Gallinera. Però el seu espai vital, el de l’ànima, ha estat sempre Gandia, a qui ha dedicat, directament o indirecta, la seua obra. I a qui tant ha estimat. I odiat, quan ha deixat de reconéixer-se o quan l’ha decebut amb comportaments mesquins o provincians. Ell sempre ha somiat una Gandia culta i oberta, tolerant i amable. Ja veus què coses! Però també garant de la seua valencianitat. Perquè Ignasi també és un patriota insubornable. Ja sé que això del patriotisme pot sonar malament. El nacionalisme espanyol s’ha encarregat de desvirtuar el concepte d’estima a la pàtria, a la terra. Però a mi m’agrada emprar el concepte. Com deia, Ignasi ha contribuït en centenars d’ocasions a mantindre viu l’interés per nosaltres mateixos, amb els seus projectes culturals o literaris. Però, sobretot, amb la seua actitud vital. I això li ha suposat algun desengany que, espere, haja superat.
De la mateixa manera que ho haurà de fer amb l’injust tractament que ha rebut per part d’alguns el seu darrer llibre, Ulisses II, premi Mallorca 2007. Una lectura que us recomane per la seua qualitat i capacitat per fer-nos reflexionar.
No pretenia fer cap panegíric. És ben difícil ni que siga aproximar-se amb rigor a l’univers d’Ignasi Mora. Però m’abellia dedicar-li este primer escrit del blog. Espere tindre temps per dedicar-li’n més.
No pretenia fer cap panegíric. És ben difícil ni que siga aproximar-se amb rigor a l’univers d’Ignasi Mora. Però m’abellia dedicar-li este primer escrit del blog. Espere tindre temps per dedicar-li’n més.
Comentari (1)
13 de març del 2009, a les 17:55
Una gran persona a qui d'altres l'enveja maliciosa els fa ofegar-se en la seua pròpia mediocritat
Publica un comentari a l'entrada