Per als qui no conegueu la Safor, la Vall del Vernissa és una subcomarca de pobles menuts i arrecerats a les muntanyes (Ròtova, Alfauir, Castellonet, Almiserà i Llocnou) que obre l’imponent i tants anys oblidat Monestir de Sant Jeroni de Cotalba.Des de fa uns anys, com una mena de miracle dels déus (cadascú els seus) la Vall ha tret una fornada de jóvens desenquets, preocupats pel futur dels seus pobles (la despoblació, el desarrelament, la pèrdua d’identitat, els polígons industrials i els camps de golf...) i, seguint el camí traçat per una altra colla d’enamorats dels nostres paisatges, el Centre Excursionista de Ròtova, s’han constituït en col·lectiu i han mamprès una de les tasques més interessants dels últims anys a la nostra comarca i potser al País Valencià: l’ecomuseu Vernissa Viu, juntament amb tot un seguit d’activitats d’investigació i divulgació, com ara la revista La Falzia o les Jornades Josep Camarena.
L’altre dia presentaven un audiovisual de la tasca del voluntariat del passat estiu. I l’entusiasme amb què parlaven ja pagava la pena. Però, a més, he de dir que em sembla una fórmula intel·ligent i estic convençut que seran capaços d’arrodonir-la. Perquè al seu entusiasme s’afegeix la seua preparació. I perquè, tots, no tenim més remei que caminar en eixa direcció si no volem assistir a la desaparició dels nostres paisatges vitals, engolits per una estranya manera de concebre el progrés.
Us anime a tots a que col·laboreu amb ells. Si més no, donant-los les gràcies per la seua tasca.
Jordi, Xavi, Rebeca, Josep Maria, Miquel...: el meu agraïment per tot el que esteu fent.
L’altre dia presentaven un audiovisual de la tasca del voluntariat del passat estiu. I l’entusiasme amb què parlaven ja pagava la pena. Però, a més, he de dir que em sembla una fórmula intel·ligent i estic convençut que seran capaços d’arrodonir-la. Perquè al seu entusiasme s’afegeix la seua preparació. I perquè, tots, no tenim més remei que caminar en eixa direcció si no volem assistir a la desaparició dels nostres paisatges vitals, engolits per una estranya manera de concebre el progrés.
Us anime a tots a que col·laboreu amb ells. Si més no, donant-los les gràcies per la seua tasca.
Jordi, Xavi, Rebeca, Josep Maria, Miquel...: el meu agraïment per tot el que esteu fent.
Comentari (1)
27 de març del 2009, a les 9:04
hem afegit el teu blog a ELS BLOGS DE LA SAFOR, agrairiem que afegires el nostre enllaç a la teua plana. salut
www.elsblogsdelasafor.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada